dimarts, de febrer 07, 2012

Camí de cavalls blancs


Vorera nevada amb l'illa de l'Aire al fons.

Camí de cavalls blancs. Aquest és el títol que volia posar a aquesta entrada, i així ho he fet. Tanmateix, he de reconèixer que el títol s'aguanta per un fil... o més ben dit, s'aguanta damunt una fina capa de neu.

El febrer de fa dos anys, quan tota l'illa va quedar coberta de neu, em vaig quedar amb les ganes d'agafar la velo i rememorar ni que fos tímidament una mítica sortida que vam fer amb en Xevi fa tres anys pel Montseny.

Aquesta vegada em vaig conjurar per no deixar passar l'oportunitat, així que diumenge matí vaig carregar la velo dins el cotxe i vaig travessar la nostra petita illa fins a Maó, on, segons deien, el dia abans havia fet una bona nevada.

A l'alçada d'Alaior va començar a aparèixer el paisatge nevat, tot i que no tant com m'esperava. Quan vaig ser a Maó, la cosa era més verda que blanca. Açò sí, estava nevant, feia prou fred (més o menys 1º C, que a Menorca significa molt de fred), i el pitjor de tot: la tramuntana t'injectava el fred fins als ossos. Aquesta fita del Camí de Cavalls dóna un poc d'idea de com vaig quedar després de la ruta:



Com un surfista que cerca la bona onada, vaig estar rodant pels voltants de Maó fins que, decebut, vaig treure la velo i em vaig posar a vogar en direcció a Punta Prima.

Va ser justament allà, a Punta Prima, on vaig trobar l'onada que buscava: neu (poca) vora la mar. Vaig treure la càmera, vaig tirar una foto i... se'm va acabar la bateria! La foto en qüestió és la primera de totes.

Abans, n'havia pogut tirar dues més: la de la fita estil Pisa de més amunt i aquesta de la cala Alcaufar amb un ninot de neu que acabaven de fer tres valents fillets: