dijous, de desembre 29, 2011

Castell de Sant Salvador i Serra de Rodes




Dues setmanes de feina a Figueres (que va acabar essent només una) van servir de pretext per escapar de sa roqueta durant uns dies i poder fer alguna ruta per les velles conegudes muntanyes gironines. Tanmateix, les presses per preparar la maleta i partir (l'antelació és un concepte desconegut al departament d'ensenyament) no em van donar temps per agafar la velo, així que em vaig haver de conformar amb dos parells de sabates: les de caminar i les de córrer.

Em vaig vaig allotjar a casa d'uns amics a Palau-Saverdera, al peu del Cap de Creus. Per tant, hi havia com a mínim una víctima segura dels meus passos: el castell de Sant Salvador, fins al qual no havia pujat mai, sobretot perquè amb la velo no fa gaire bon pujar, i en part també perquè quan arribàvem fins al monestir de Sant Pere de Rodes, als peus del castell, ja teníem ganes de començar la davallada!


Girant la vista enrere a mitjan pujada cap a l'ermita de Sant Onofre. 

Castanyers amb vestit de tardor.


Així idò, el primer dia que vaig poder, que va ser ni més ni menys que un bon divendres dematí, em vaig calçar les "chiruques" i vaig enfilar el caminet que puja de Palau-Saverdera, a uns 40 m. per damunt la mar, cap a la blanca ermita de Sant Onofre, a 414 m., que ressalta ja de lluny pel contrast amb el fons de la fosca paret de roca.

Des d'allà es gaudeix d'una esplèndida panoràmica sobra la badia de Roses, com en dóna fe la següent foto (m'imagin que un dia de tramuntana, amb l'aire net, les vistes deuen ser encara més espectaculars).



El camí continua planejant per una pista en bon estat que ressegueix la falda de la muntanya en direcció al Mas Ventós. Una vegada allà, s'entén immediatament que, donat el seu emplaçament, no podrien haver-li posat un nom millor.

A partir del Mas Ventós el camí torna a enfilar-se cap amunt fins que arribam a l'ermita de Santa Helena, a 538 m., punt on decidesc aturar-me a fer un mos.

Ermita de Santa Helena amb el Port de la Selva al fons.

Arribant al monestir de Sant Pere de Rodes.


Des de Santa Helena al monestir de Sant Pere de Rodes hi ha només uns centenars de metres per un camí encimentat sense gaire desnivell. Una vegada al monestir, vaig dubtar per uns minuts de si entrar. Totes les vegades que he pujat fins allà ha estat dalt velo, i mai no vaig entrar-hi per por de deixar la velo defora sense lligar. Finalment, vaig decidir seguir. Si fa mil anys que és aquí, segur que m'esperarà alguns anys més perquè hi pugui entrar!

El monestir de Sant Pere de Rodes (500 m.) des de mitjan pujada cap al castell de Sant Salvador (676 m.).

Torres del monestir.

Vaig seguir el camí cap amunt per l'estret i empinat corriol que duu fins al castell de Sant Salvador (també anomenat de Verdera o de Sant Salvador de Verdera), a 676 m. per damunt la mar. Una vegada dalt, tot l'esforç de la pujada es veu recompensat amb escreix per una panoràmica magnífica de 360º: des d'allà es domina perfectament la plana de l'Empordà, el Cap de Creus, la serra de l'Albera i les muntanyes de l'Alta Garrotxa, etc. No és per atzar que van construir un castell justament allà dalt!

Ser al castell tot sol envoltat de tot allò, i no el sou, era l'autèntica recompensa pels dies de feina a Figueres. Sé que sona molt romàntic, però exactament açò és el que vaig pensar: "només per açò ja valia la pena venir!".

Castell de Sant Salvador (676 m.) des del cim de Rodes (670 m.).

Panoràmica de la badia de Roses i de la serra de Rodes des del Castell de Sant Salvador.


I tanmateix, encara hi quedava potser el millor de la ruta: carenejar per la serra de Rodes per un camí amb talls tècnics i amb més i més vistes mirés cap on mirés. Cap a l'est, a l'esquerra, s'estenia tot el Cap de Creus; cap a l'oest, a la dreta, la plana -des d'allà dalt, més plana que mai- de l'Empordà; al davant la cresta de la serra de Rodes amb la badia de Roses al fons.

La badia de Roses vista des de la part final de la serra de Rodes, a punt de començar davallar final cap a Mas Fumats.

Quan la serra va pedre altura, el camí em va abocar a una urbanització, Mas Fumats. Des d'aquí fins a Palau-Saverdera només hi quedaven uns pocs quilòmetres molt plans per entre terrasses de pedra seca i camps d'oliveres.

Part final de la ruta per entre parets seques i oliveres. A dalt es veu la serra de Rodes, que des d'aquí sembla ben poca cosa.



Si voleu descarregar-vos el track podeu anar a la pàgina de Wikiloc.

Perfil de la ruta, amb una distància de 15 km i un desnivell acumulat de 820 metres.