Volta a Susqueda i El Far

Ara fa un any les veus d'alarma per la imminent sequera començaven a sonar fort. Quan, a finals de novembre, vam anar a fer la volta al pantà de Susqueda, vam obtenir una constatació molt plàstica de la situació: el pantà s'estava assecant. És per açò, i també per la gran quantitat de monstres estrepitosos de quatre rodes que ens vam creuar pel camí, que vaig titular la crònica d'aquella sortida "Molts de quads i poca aigua" (amb vídeo inclòs).

La setmana passada hi vam tornar amb companys de feina i bona gent de Tossa majoritàriament desconeguda (dic majoritàriament perquè amb un d'ells, en Joan, ja hi havíem coincidit). Tot i que, com l'altra vegada, es tractava de fer la volta al pantà de Susqueda, la ruta aquesta vegada va ser bastant diferent. Primer, perquè els pantans han recuperat el seu nivell gràcies a les pluges caigudes des de la primavera ençà; segon, per la nova companyia, i tercer, perquè aquesta vegada vam fer la volta en el sentit contrari, recorrent camins diferents i enfilant-nos fins a dalt de tot d'El Far. En total ens van sortir uns 60 quilòmetres amb 1.700 metres de desnivell acumulat.

El Pantà de Susqueda a la llum del capvespre. Si ho comparam amb les imatges de fa un any, veiem que la cosa està ara bastant més plena.

La volta al pantà de Susqueda que vam fer dissabte passat té quatre parts molt diferenciades. A la primera part es ressegueix el pantà per una pista ampla que planeja amb lleugers puja-i-baixes fins a la presa de Sau. A la segona part, a partir de la presa de Sau, la cosa s'enfila: primer per asfalt i després per una pista enformigonada que ens eleva fins a Rupit. Aquí hi vam fer la primera aturada del dia, per menjar un poc i recuperar forces. Per cert, gràcies Jaume per la deliciosa coca dolça!

Aquests érem els nou expedicionaris: Josep, Marià, Joan, Quique, Ramon, Jaume, Josep i Josep Maria, noms tots ells molt exòtics i originals. ;)

La tercera part de la ruta, des de Rupit fins al Far, transcorre quasi tota a la vora dels cingles de Pujolràs, de Castellet, de Casadavall, del Goleró, de les Vinyes i, per acabar, el mateix cingle del Far. En molts moments gaudim d'unes vistes esplèndides a la nostra dreta, sempre amb el Far com a referència al nostre davant. Bona part de la ruta per damunt els cingles coincideix Camí Reial de Llancers, i anam alternant la pista, el corriol i el camí obert damunt els prats.

Les vaques pasturen i jeuen tranquil·les a prop de l'abisme.

El Salt de Sallent, a prop de Rupit. No és que ara ragi gaire, però fa un any no hi queia ni una gota d'aigua.


Al Salt de Sallent ens vam trobar un grup encara més nombrós que el nostre, de manera que durant un tros de ruta vogavem enmig d'un autèntic pilot! Per cert, en aquell grup hi havia un altre conegut: n'Edu!

Les rodes s'aferren de mala manera damunt l'estora verda dels prats... eh Josep? ;)

Arribant al Far, per un corriol que ressegueix els límits del cingle, avançam amb magnífiques panoràmiques a la nostra dreta.

Aturada per recuperar un poc de forces i disfrutar de les esplèndides vistes.

De Rupit en endavant la ruta transcorre quasi sempre per damunt dels cingles de Pujolràs, de Castellet, de Casadavall, del Goleró, de les Vinyes i, per acabar, el mateix cingle del Far.

Una vegada a dalt d'El Far (1.124 metres), la panoràmica és espectacular. Tot i que el cel està entarenyinat, podem veure clarament Rocacorba, Sant Roc, Girona, Sant Martí Sacalm als nostres peus, el pantà de Susqueda, tots els cingles que hem recorregut a la tercera part de la ruta, i molt més. Després de fer-nos la foto de rigor i, cosa inèdita en una de les nostres sortides, entaular-nos al restaurant d'El Far, reprenem la marxa per ensatar la quarta i darrera part de la ruta: la davallada!

El primer tall de descens, com passa sempre que hom vol davallar d'un cingle, el vam fer per una trialera que, sobretot al principi, vam haver de fer amb la velo al costat. La segona part del descens va ser per pista, primer molt pedregosa i més complicada, però a patir de Sant Martí Sacalm per pista en molt bon estat que permetia deixar anar els frens i agafar velocitat.

En Joan (un dels tossencs) baixant la difícil trialera del Far.


Reagrupament després de la baixada del far i represa de la marxa. Açò ja era a les acaballes de la ruta: hi restava només la ràpida baixada per pista des de Sant Martí Sacalm fins a la presa de Susqueda.


El Far (1.124 m.) il·luminat per la llum del capvespre.


Una imatge d'El Far a vista d'ocell. Per fer la foto vaig haver de pigar un bon bot!


El perfil de la ruta. El desnivell acumulat és d'uns 1.700 metres.

Si vos voleu descarregar el track, feis click a la imatge i anireu a parar a la web wikiloc.