dimarts, d’octubre 28, 2008

Tastet de Copa Gironina a Amer

La Copa Gironina ja fa unes quantes setmanes que va començar, però noltros fins aquest diumenge no ens hi vam animar (rodolí completament fortuït). La d'Amer era la cinquena de les set proves de què consta aquesta copa; són aquestes:


7-9-2008 Sant Martí Vell
21-9-2008 Salt
28-9-2008 Sant Gregori
12-10-2008 Porqueres
26-10-2008 Amer
2-11-2008 Mont-ras
9-11-2008 Vidreres



La prova d'Amer, d'uns 32 quilòmetres amb uns 1.000 metres de desnivell, transcorria pels voltants de Santa Lena i Sant Roc, zona ideal per a traçar-hi un recorregut trencacames i entretingut. Pujades picades i a moments tècniques, talls de corriol a vegades més ràpids, a estones més tècnics i lents, i qualque tros de llosa tallada (si la memòria no em falla, pujant a Sant Roc) que dificultava enormement l'avanç. Els que portaven una doble es devien sentir orgullosos de la seva compra.



A part d'açò res a destacar. Bé, sí, una cosa: l'Homo Ciclens Xevilensis va pujar en velo des de Bordils, va fer la carrera (amb conat de pàjara a la part final de recorregut) i després encara va tenir moral de tornar fins a Girona pedalant. Li van sortir uns 100 quilòmetres. Molt bé, company! Jo, que el veia mig pàjaru, i com que amb el temps li he agafat qualque cosa semblant a l'apreci, vaig decidir acompanyar-lo, no fos cas que prengués mal.



Imatge del podi de la classificació final de la carrera d'Amer. En aquest cas, l'altura no reflecteix exactament l'ordre d'arribada.



Si ho voleu, podeu consultar les CLASSIFICACIONS.

Si voleu esplorar el track:



O si ho preferiu aquí podeu descarregar-vos el track.

divendres, d’octubre 17, 2008

Uep s'aniversari!


Fa dotze mesos sa velo va començar a rodar. Idò sí, a lo tonto ja fa un any que vaig penjar el primer article d'aquest bloc! Des de llavors he penjat 47 articles més, majoritàriament cròniques de rutes que ens han duit a vogar per qualcuns dels racons més bells de les comarques gironines i de sa roqueta menorquina, pero també per ultramar: Sardenya i, en les cròniques llorencíaques, Paraguai i Brasil. Les cròniques de la Guilleries Exprés, de la X Tramunbike, de la Volta al Pantà de Susqueda, la pujada al Puigmal o de la ruta Oix-Beget-Camprodon han constituït alguns dels moments àlgids d'aquest primer any de bloc. En qualsevol cas, totes les cròniques han tingut la seva circumstància especial que els dota d'un valor propi; almanco per aquells que les vàrem viure en primera persona... I és que, des d'aquell 18 d'octubre de l'any passat, qualsevol sortida amb els companys és incompleta fins que no n'ha sortit publicada la crònica al Uep sa velo!


Sa velo (auep!), amb sa UepsaveloTV dins es caixó-portaequipatges.

En aquest temps, el Uep sa velo! ha rebut prop de 9.000 visites (unes 25 diàries) i s'hi han registrat uns 18.000 moviments (el comptador de visites que hi ha a baix no sé d'on treu la xifra d'11.000 i pico...). M'haguessin dit que en tindria tantes, no m'ho hauria cregut. Aquesta qüestió de les visites podria semblar irrellevant, ja que no hi ha cap anunciant que les remuneri. Tanmateix, l'únic que dóna sentit a un bloc, el pensament que t'anima a seguir penjant-hi cròniques, és el saber que hi ha qualcú que llegeix el que hi escrius, o que almanco es mira les fotos. Per açò em fa molta il·lusió quan, de tant en tant, qualcú més o menys conegut em diu: "ostres, està molt bé açò del Uep sa velo! aquest, de tant en tant hi entr i a vegades fins i tot em fa riure!" (ara és un bon moment perquè rigueu). Clar que molts hi afegeixen, amb bon criteri: "Déu n'hi do com t'enrolles!" (segona oportunitat per riure, no la deixeu passar).

He estat rastrejant la xerxa a la recerca de quelcom especial per celebrar el primer aniversari. Finalment m'he decidit per un vídeo de gran qualitat interpretativa que fa ple honor a l'expressió "Uep sa velo!". Els menors d'edat, els delicats de cor i els puritans, per favor absteniu-vos de pitjar play. La resta, xalau:


dissabte, d’octubre 11, 2008

Fred dominguero a Sant Martí de Llémena

El títol és estrany, però no està equivocat. La I Marxa Popular de Sant Matí de Llémena de dissabte 4 d'octubre va ser dominguera: relaxada, fàcil, relativament suau i amb botifarra i vinet a l'acabar. A més, dissabte passat feia molt de fred, tot el que pot fer un dia d'inici d'octubre. A Sant Martí els termòmetres marcaven 0ºC!


Qualcunes de les fotos d'aquest article, com ara aquesta, les he tretes d'aquí, on en podreu veure d'altres de la marxa: imatges I Marxa Sant Martí de Llémena.


A la web del C.C. Sant Gregori, organitzadors de la marxa, hi llegim la següent crònica de la pedalada: "Més de 90 participants es reuneixen aquest dissabte 4 d'Octubre en la primera edició de la marxa popular a Sant Martí de Llémena coincidint amb la Festa Major de la petita població. Organitzat per la Comissió de Festes de Sant Martí i el C.C. Sant Gregori - El Llémena el recorregut estava format per dos circuits un de 15 km. i l'altre de 30 km. que transcorria per els bonics paratges de la Vall de Llémena. La marxa no competitiva s'ha desenvolupat amb un sol radiant però amb la fred de les primeres hores del matí. En la volta curta el primer ha estat Malcom Sayer i en la volta llarga l'experimentat corredor Jaume Estanyol. Al final, sorteig de regals i un bon esmorzar per a tots i totes. Moltes gràcies per la vostra participació i fins la propera!".

Tot i que la pedalada ens va decebre un poc, la veritat és que per 4 euros (8 pels no federats) no es pot demanar res més. Totes les marxes són distretes, però pel nostre gust aquesta vegada hi mancava un poc de desnivell i dificultat tècnica. A més, la presència dels corriols va ser totalment testimonial. I si bé és cert que els paratges de la Vall de Llémena són polits, se'ls hauria pogut treure un poc més de suc. Però per suc, el que rajava d'aquests porrons:


Un dels moments àlgids de la marxa sens dubte va ser aquest. Després d'una vogada i uns quants de glops llargs d'aquest vi peleón, vos puc assegurar que el món es veu d'una altra manera. Per cert, el mallot que llueix en Tolo és de la Volta a Menorca BTT, que avui ha iniciat la seva IV edició.


Dos menorquins, ciutadellencs concretament, vogant pel Pla de Sant Joan... Ara que hi pens, hauria quedat molt bé fer-nos-hi una foto corrent abraçats!


En Tolo amb el cingle de Sant Roc al fons.



En Josep amb el sussuditx cingle de fons.



N'hi havia que anaven sobrats i que, avorrits d'esperar-nos a meta, van decidir tornar a rere i acompanyar-nos en el darrer tram de recorregut. Aquest comportament d'ostentació de forces fa ràbia, què voleu que vos digui! Sí, sí, ràbia! Em sentiu, Xevi i Joan Miquel? Mirau-lo en Xevi quina cara de satisfacció que posa! Sembla que m'estés sentint!




Dissabte va ser una bona ocasió per trobar-nos cara a cara per primera vegada amb en Joan i n'Edu.



L'Homo Ciclens Xevilensis encarant la meta. Fixau-vos en quin nombre li van donar. A vegades li donen nombres amb forta càrrega simbòlica -m'encanten els eufemismes-, a vegades dorsals amb motius molt oportuns com ara un porquet.



Els vegetarians no saben el que es perden, eh Xevi? Hi havia entrepans de botifarra i de cansalada... mmm que bons!



Esperant el tret de sortida. Com podeu comprovar, l'afluència no va ser massiva.



La sortida. En aquesta foto hi sortim en Xevi, en Josep i un servidor.

Aquí hi anirà el track. És que ara no el tenc a mà.